Un nou impuls a la construcció sostenible

Després d'anys d'atonia al sector de la construcció, sembla que la situació torna a animar-se.  Durant el tercer trimestre del 2015, aquesta activitat va experimentar un creixement del 5% respecte del mateix trimestre de l'any anterior, més d'un punt per sobre del creixement mitjà del PIB, consolidant una tendència alcista que ja s'intuïa des de mitjan del 2014.  Altres indicadors, com el nombre d'habitatges en construcció o el consum de ciment, apunten en la mateixa direcció.

construcció sostenible

Tot i això, no s'espera que hagi grans noves promocions d'habitatge nou a l'AMB; tant per l'escassetat de sòl, com per l'existència d'un parc d'habitatges madur, així com una relativa estabilitat en la població, amb una clara tendència a l'envelliment.

Una part important del parc d'habitatges de l'AMB fou construït durant els anys seixanta i setanta. Tot i ser relativament nous, molts d'ells presenten mancances pel que fa a l'aïllament tèrmic (les primeres normatives que el regulen daten de 1979) o d'accessibilitat, especialment per manca d'ascensors. Tenint en compte que aquests habitatges estan a la meitat de la seva vida útil, es tracta d'una bona oportunitat per aprofitar processos de reforma importants per resoldre aquests dos tipus de mancances, i de pas, estimular un sector en hores baixes però amb importants bosses d'ocupació.

Aquesta problemàtica ja fou detectada en el seu dia per la comissió d'estratègia del Pla, creada per impulsar mesures vinculades al Pla Barcelona 2020, i que va derivar en dos informes tècnics:  un vinculat a la rehabilitació energètica d'edificis, i un segon orientat a l'accessibilitat dels habitatges.  En paral·lel,  des de ja fa uns anys s'han anat desenvolupant programes en aquest sentit, especialment en barris que foren promoguts per les administracions públiques, en alguns casos també motivats per l'existència de patologies estructurals.  Els resultats han estat força positius, sobretot pels efectes col·laterals com la disminució del risc de pobresa energètica.

Molt sovint, però, el problema es planteja a l'hora de finançar aquestes actuacions. Si bé moltes d'elles han comptat amb una generosa aportació pública, en alguns casos molts veïns no podien fer front a una despesa d'aquesta magnitud. Així mateix, la situació s'agreuja en comunitats de veïns on una part important dels veïns són gent gran. La crisi dels darrers anys tampoc ha ajudat a estimular actuacions d'aquest tipus.

Aquest escull, però, pot ser superable.  A ciutats com Barcelona o Santa Coloma de Gramenet s'ha començat a experimentar amb un sistema prou interessant: en aquells casos en què els afectats no poden (o no volen) assumir el cost, l'administració avança  els diners, però es realitza una inscripció de càrrega al registre de la propietat, a satisfer en el moment en què es realitzi una compravenda, i d'aquesta manera es recupera la inversió realitzada. En alguns casos, aquest avançament està subjecte a determinades condicions (per exemple, límit d'ingressos), però en d'altres aquest avançament pot ser demanat per qualsevol persona física o jurídica.

Tot i que incipients, aquestes línies de suport poden tenir un important recorregut en els propers anys, tot disminuint la part de finançament a fons perdut que tenen bona part d'aquestes iniciatives. Unes iniciatives que també es podrien estendre a d'altres aspectes relacionats amb la millora dels habitatges, com són els sistemes elèctrics o de calefacció.

 

David Rodríguez
Secretari tècnic

 

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +