Sabem el que respirem? Reduir emissions per millorar la qualitat de l'aire
- Irene Navarro - Gabinet tècnic del PEMB
- 20-02-2018
- 270 Lectures
El passat 1 de desembre va entrar en funcionament la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes de Barcelona, una de les mesures d'acció contra la contaminació atmosfèrica impulsades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta mesura implica la prohibició de circulació dins d'aquesta zona de tots els turismes sense distintiu i furgonetes anteriors a la classificació Euro durant els avisos d'episodi de contaminació. La mesura té l'objectiu de combatre els efectes de la contaminació sobre la salut dels ciutadans, i estarà complementada d'actuacions per afavorir la mobilitat sostenible, com és el reforç del transport públic.
La contaminació atmosfèrica és un problema de salut de primer ordre, persistent i en increment a les ciutats i àrees metropolitanes, essent les emissions per part dels vehicles la principal causa de risc ambiental. Segons el Banc Mundial, un 10% de les morts al món el 2013 van ser causades per la contaminació, convertint l'aire que respirem en el quart factor de risc de mort. A la ciutat de Barcelona s'ha calculat que es podrien evitar 659 morts prematures per any si es complissin els nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que actualment es superen en un 30%. De l'últim estudi de la Càrrega Global de Malaltia (GBD) on ha col·laborat l'Institut de Salut Global (ISGlobal), es desprèn que l'exposició a contaminants ambientals provoca un mínim de 21.000 morts a l'any a Espanya, de les quals almenys 15.000 són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica. Dades esfereïdores que no acaben aquí, ja què per exemple la contaminació atmosfèrica també té repercussions en el desenvolupament cognitiu dels infants, entre d'altres efectes.
Imatge: Infografia sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut. Font: Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire, horitzó 2020. Generalitat de Catalunya
Els principals contaminants són les partícules en suspensió (PM10 o PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) i l'ozó troposfèric (O3). Aquestes molècules ja es troben a l'atmosfera de forma natural: erupcions volcàniques, erosió del sòl, emissions biogèniques, meteorologia, etc. Però l'increment i major concentració, sobre tot en zones urbanes, es deu a les múltiples fonts artificials, com certes tipologies d'indústria, i, principalment, el transport per causa de la crema de combustibles fòssils. A més d'afectar la salut humana, les elevades concentracions de contaminants també tenen efectes negatius sobre medi: pèrdua de biodiversitat, increment de l'efecte hivernacle, pluja àcida i boira fotoquímica o el forat de la capa d'ozó.
Per minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda, el control de les emissions atmosfèriques (nivells d'emissió), o sigui reduir les fonts contaminants. I per l'altra, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l'aire (nivells d'immissió), és a dir l'acumulació de contaminants en un punt, que no sempre ha de ser el mateix on aquests s'emeten, ja que depèn del transport i les transformacions que les substàncies pateixen a l'atmosfera.
A Catalunya, la vigilància de la qualitat de l'aire es duu a terme principalment a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). La xarxa esdevé un sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants, que permet conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques. D'aquesta manera, es pot informar i adoptar les mesures preventives i de sanejament més adients per a la protecció i la millora de la qualitat de l'aire. Actualment també es treballa per establir sistemes de mesura més ajustats i precisos per entorns urbans.
La contaminació atmosfèrica no entén de fronteres administratives, pel que la col·laboració per definir estratègies supramunicipals que hi facin front és fonamental. Una mostra n'és l'entrada en funcionament de la ZBE Rondes, mesura incorporada al Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica, aprovat al gener de 2017 pel Consell metropolità de l'AMB i amb horitzó 2020. El programa s'elabora amb l'objectiu de rebaixar notablement el nivell de contaminació atmosfèrica, representant un pas més per millorar la qualitat de l'aire a la metròpolis, on es superen amb freqüència els nivells màxims de concentració de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2) establerts per la Unió Europea (UE) i la OMS. L'estratègia proposa diverses mesures, tant transversals i dirigides a tots els sectors i agents implicats, com específiques i dirigides a sectors en concret, com ara l'àmbit de la mobilitat, que arriba a ocasionar fins el 80% de la contaminació atmosfèrica per NO2 i on s'encaixa la mesura per la implantació de les zones de baixes emissions.
Imatge: Mapa de la zonificació de baixes emissions. Font: Publicació “L'aire que respirem. Bones pràctiques per millorar la qualitat de l'aire”. Àrea Metropolitana de Barcelona
Així des de desembre de 2017 es posa en funcionament la restricció de circulació dels vehicles més contaminants, aquells que no portin distintiu ambiental de la DGT, a la ZBEU delimitada per les rondes de Barcelona i que incorpora tot el seu perímetre interior. Aquesta restricció s'aplicarà inicialment en els moments que la Generalitat de Catalunya declari un episodi de contaminació atmosfèrica [1], i, a partir de l'any 2020, de manera permanent. D'aquesta manera, la metròpolis Barcelona s'alinea amb Europa, on ja hi ha més de 220 ciutats amb zones de baixes emissions.
Imatge: Implantació de les Zones de Baixes Emissions. Font: Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica, Àrea Metropolitana de Barcelona
La zona de baixes emissions de l'àmbit Rondes de Barcelona està delimitada amb senyals viaris informatius en els accessos. Aquesta senyalització específica, instal·lada permanentment amb caràcter informatiu, es substituirà per un senyal de prohibició de circulació en cas que es declari un episodi de contaminació per NO2, i s'apliquin les restriccions en la mobilitat. Les autoritats locals poden aleshores imposar sancions als conductors de vehicles no autoritzats a circular d'acord amb l'incompliment de la normativa de circulació vigent en escenari de contaminació ambiental [2].
La mesura segueix una estratègia de push and pull és a dir, incorpora sancions, però també incentius, com per exemple el foment del transport públic amb l'aparició dels tiquets de transport: T-Aire i T-Verda. A més, també s'han dut a terme diferents campanyes d'informació per donar a conèixer la mesura i demanar la col·laboració ciutadana pel compliment de les noves normes.
La sensibilització, i sobretot la informació a la ciutadania, és fonamental per ser conscients de la problemàtica i poder actuar en conseqüència. La preocupació entre la ciutadania per la qualitat ambiental i la qualitat de l'aire que respirem, s'ha incrementat en els darrers anys. Així es mostra per exemple als últims resultats del Baròmetre semestral de Barcelona (desembre 2017), on la contaminació ocupa el tercer lloc respecte els temes que més preocupen als barcelonins amb un 9% de les respostes, essent la dada més alta per aquesta temàtica des de l'any 2000.
Fer accessibles i més visibles les mesures de qualitat de l'aire en temps real i fins i tot conèixer-ne les previsions, és una altre mesura adoptada des de les administracions per informar la ciutadania. El portal: http://dtes.gencat.cat/icqa/ de la Generalitat de Catalunya permet visualitzar l'estat de qualitat de l'aire a partir de les dades recollides per la XVPCA. L'Ajuntament de Barcelona també disposa d'un mapa interactiu, consultable al següent enllaç. Més pràctic per alguns usuaris poden ser les aplicacions mòbils. Aire.cat, de la Generalitat i disponible per iPhone i Android, n'és un exemple. Des de l'AMB es gestiona el web: http://canvidhabits.com/ca/ on es pot trobar més informació i recomanacions sobre la nova zonificació, els distintius dels vehicles, els nous títols de transport públic, etc., permetent també resoldre dubtes al respecte.
En els darrers anys han sorgit diverses iniciatives dins del camp de ciència ciutadana que aconsegueixen implicar a la població en el control de la qualitat de l'aire. És el cas del projecte Smartcitizens, basat en la col·locació de dispositius amb sensors per captar mesures de qualitat de l'aire de forma individual, però compartint les dades en directe a través un mapa interactiu mundial. També és el cas del projecte de recerca amb col·laboració internacional, Citi-sense, que va implicar escoles per la mesura de la qualitat d'aire interior i persones voluntàries per l'exterior. O el projecte Life+Respira, on voluntaris ciclistes van ajudar a aconseguir dades de contaminació portant sensors mentre recorrien un total de 44.000 km pels carrers de Pamplona.
Amb una vocació formativa, més recentment, l'activitat de col·locació i recollida de sensors xAire, es proposa en el marc de l'espai Estació Ciutat vinculat a l'exposició “Després de la fi del món” exhibida al CCCB. Inspirada en l'experiència del projecte Air Quality Monitoring on la ciutadania de Londres va recopilar dades sobre la contaminació per NO2 generant un mapa col·lectiu que va fer posar l'alerta sobre la qüestió, xAire esdevé una acció intergeneracional on participaran una vintena d'escoles de Barcelona i altres persones voluntàries monitoritzant el mateix contaminant (NO2) durant un període concret a al ciutat de Barcelona.
Minimitzar la contaminació atmosfèrica és a l'actualitat una necessitat que apel·la a la salut pública. Governs locals i supramunicipals, defineixen estratègies i programes en aquesta línia, on cal reconèixer les dificultats existents, sobretot per l'important canvi de model de mobilitat que suposen. És per tant un moment, on la col·laboració és totalment necessària, també amb la ciutadania, que té el dret i el deure d'estar-ne totalment informada.
Iniciatives com les abans exposades, volen conscienciar però també afavorir l'empoderament de la ciutadania a través de l'experiència pràctica, sobre una qüestió que afecta directament la nostra qualitat de vida tot i la seva invisibilitat aparent.
[1] Circumstància puntual declarada per la Generalitat de Catalunya quan els nivells de contaminants atmosfèrics (les partícules en suspensió PM10 i el diòxid de nitrogen NO2) registrats en més d'una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya de la zona superen els valors límit establerts i les previsions no indiquen millora.
[2] Actualment el compliment de la normativa es fa de forma manual, dins del dispositiu policial, però a partir del 2018, es desplegarà un sistema de control automàtic amb càmeres de lectura de matrícules en diferents punts de les ciutats, accessos i a l'interior. Es preveu que el sistema sigui totalment operatiu abans del 2020.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.