Participació i tecnologia: un binomi en permanent evolució
- Irene Navarro - Gabinet tècnic del PEMB
- 09-11-2017
- 178 Lectures
La transformació digital està esdevenint una oportunitat per la democratització de les ciutats. Diversos ajuntaments i administracions estan iniciant l'aposta per la implantació de noves eines de tecnopolítica i estan donant passes cap a la sobirania tecnològica. L'aprovació de legislació sobre transparència i govern obert està suposant un pas més en la disponibilitat d'informació i l'obertura de processos participatius en qüestions tan clau com reglaments o pressupostos.... Estem potser més a prop que mai del camí que va de l'Smart city a l'smart citizen?
Tal i com ha anant apuntant, en diversos articles, Joan Subirats, catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, la desafecció envers la manera com funciona la democràcia en l'actualitat ha tingut molt a veure amb el procés de repolitització que es percep a tota Europa. Entenent la política no només com un fet institucional, sinó que té a veure amb la vida quotidiana de les persones, als barris, als pobles, a les escoles, a la feina o per les preocupacions vers l'entorn o el medi ambient. En tot aquest context, la transformació tecnològica, també hi té molt a dir. El mateix Subirats afirma que aquest procés de repolitització tampoc seria com és si no es donessin en paral·lel tot un seguit de canvis en les dinàmiques estructurals de la societat, que tenen a veure amb disposar d'una ciutadania més formada, amb més facilitat d'accés a la informació, i sobretot, una societat més connectada, i per tant amb més possibilitats de relacionar-se i d'organitzar-se.
Aquest canvi o evolució de les dinàmiques estructurals és, també, en bona part, la base que comença a fer possible la incorporació de la transformació digital en els processos de participació i implicació ciutadana. En aquest context de creixent mediació tecnològica de la vida social i pública, la transformació digital esdevé una oportunitat de democratització. Així ho afirmava Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona en el moment del seu nomenament: “les noves oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals en àmbits com la participació, la democràcia, la transparència i la proximitat a la ciutadania, poden contribuir a una major democratització de les institucions públiques”.
Fa temps, per tant, que el debat ja no es troba en si les tecnologies digitals han d'entrar o no a l'organització política de la societat, sinó més aviat quin tipus d'infraestructures i pràctiques digitals s'han de promoure i cal desplegar per dur a terme aquesta tasca. I és que resulta clau en tot aquest discurs un debat sobre la sobirania digital i la no dependència de grans companyies proveïdores, sobretot en el cas de les administracions, on les dades acumulades i disponibles esdevenen un recurs preuat.
És en aquest nou context en el que es desenvolupa Decidim.barcelona, una infraestructura digital, de codi obert i producció i gestió público-comuna, que aspira a encarnar un model “d'infraestructura democràtica per a la democràcia”, tal i com es defineix al Pla per al seu desenvolupament. Decidim.barcelona, parteix del software lliure, obert i transparent Consul, que ja va ser usat per desenvolupar al setembre de 2015 la plataforma digital de participació Decide Madrid. Així, l'Ajuntament de Barcelona busca assolir la transformació digital de la ciutat i de les formes de participar.
A més de Barcelona i Madrid, són diverses les ciutats que estan desenvolupant experiències similars aprofitant la tecnologia existent, tant pel que fa a l'èxit i bons resultats, com pel fet del seu caràcter lliure i reutilitzable. És el cas de l'Ajuntament d'A Coruña amb A Porta Aberta, l'Ajuntament d'Oviedo amb Consulta Oviedo i de l'Ajuntament de València que està posant en marxa decidimVLC, tots molt vinculats a facilitar processos de pressupostos participatius.
La plataforma Decidim.barcelona, va ser inicialment desenvolupada al febrer de 2016 per ser usada en el procés de participació del Pla d'Actuació Municipal, PAM 2016-2019. La plataforma tenia l'objectiu d'impulsar un format de participació totalment híbrid entre la participació presencial i la digital, i amb el compromís de garantir la transparència, la privacitat i la traçabilitat, tant de les propostes recollides com de la discussió pública dels resultats finalment incorporats.
Després del PAM, Decidim.barcelona s'ha mantingut i ampliat, convertint-se en la plataforma coordinadora i centralitzadora de tots els processos participatius de la ciutat. Amb la mateixa filosofia de la seva creació, tot el codi de la plataforma ha estat publicat a Github, de forma lliure i per tant usable per part de qualsevol ens. Aquesta voluntat ha acabat convergint en la publicació d'un nou web: decidim.org, des d'on es pot descarregar el codi per crear una plataforma pròpia, consultar les bases d'ús, compartir les experiències, etc. Ajuntaments com el de l'Hospitalet del Llobregat (l'H on-participa), Badalona (decidim.badalona), Terrassa (participa.terrassa), Sabadell (decidim.sabadell), Gavà (participa.gavaciutat), Sant Cugat (decidim.santcugat), Mataró (decidimmataro), Vilanova i la Geltrú (participa.vilanova), Pamplona-Iruña (erabaki.pamplona) i ara també Hèlsinki. La Diputació de Barcelona (decidim.diba) i la Generalitat de Catalunya també han començat a desenvolupar i posar en funcionament les seves pròpies plataformes participatives basades en Decidim. L'únic requisit és la signatura d'un conveni on les institucions acorden garantir la transparència i la traçabilitat dels processos i asseguren l'accés universal a la participació i el manteniment del caràcter lliure i obert del codi i els seus derivats, complint així el codi de de garanties democràtiques que inspira la plataforma. A més, s'ha creat un grup de treball intermunicipal per compartir la feina i les millores de l'eina i s'ha signat un conveni amb el Consorci Localret, amb l'objectiu de compartir la infraestructura democràtica digital amb altres ciutats metropolitanes.
Un pas més enllà ha estat la promoció del procés participatiu Metadecidim, amb l'objectiu que sigui la mateixa ciutadania la que pugui pensar i (re)dissenyar les funcionalitats que necessita en cada moment la plataforma, per tal de complir amb les seves expectatives i, esdevenir molt més flexible i adaptable als canvis que la societat vagi experimentant. Així s'han acabat generant dos grups o xarxes comunitàries; per un costat el LAB Metadecidim, com a espai de recerca oberta i col·laborativa orientat a abordar problemes clau per al desenvolupament de la plataforma i de la democràcia en xarxa, i on es convida a la ciutadania experta, la comunitat científica de les universitats, als seus grups i centres de recerca, les empreses especialitzades i el seu entorn social a formar part d'aquesta iniciativa. I per l'altre, les SOM Metadecidim (Sessions Operatives Metadecidim) com a trobades mensuals obertes on la comunitat Metadecidim (tècnics municipals, hackers, investigadores, experts i ciutadania en general) es reuneix per fer avançar participativament i amb enfoc interdisciplinari la plataforma Decidim. Aspectes importants i de configuració de la plataforma com ara la identitat digital, seguretat, privacitat, els processos i models de democràcia en xarxa, la governança tecnopolítica, la intel·ligència artificial per la participació, la gamificació política o la ciència ciutadana, es tracten en aquests espais de participació tant digital com presencial.
Tal i com afirmava Xabier Barandiaran, coordinador del projecte Decidim.barcelona de l'Ajuntament de Barcelona, a les darreres jornades Municilab, Decidim és només la punta de l'iceberg de la transformació digital. El Pla Barcelona Ciutat Digital, vol fer de la ciutat la capital de la innovació ètica i responsable. L'estratègia dóna una volta més al concepte d'smart city, és a dir, a més de “col·locar” tecnologia a la ciutat, el pla es basa en primerament preguntar i possibilitar la presa de decisions per part de la ciutadania i les comunitats. A les II JAM Metadecidim de finals d'octubre, Francesca Bria, per exemple, anunciava la recent aprovada mesura de govern pel canvi tecnològic que entre d'altres implicarà un pas cap al software lliure a l'Ajuntament, reduint la dependència de grans proveïdors i promovent la creació d'un mercat obert que afavoreixi la pluralitat d'empreses digitals. Filosofia que es manté amb tot el que tingui a veure amb la democratització de les dades de la ciutadania obtingudes a partir de les tecnologies per millorar la vida a la ciutat: sensors, processos de participació, consultes, etc. Així la ciutadania esdevé sobirana sobre la seva pròpia informació.
Són moltes les mesures i canvis que mica en mica es van generant, promovent i aconseguint en aquest terreny. Citant de nou a Bria, l'objectiu molt basat en la metodologia de treball Agile, és el de generar “petits canvis irreversibles a les institucions amb l'objectiu de generar un canvi real i perdurable en el temps, sigui quin sigui el canvi de color polític, per contra dels canvis ràpids i més reversibles”. I sembla que aquest és el camí.
Val a destacar també les possibilitats de col·laboració i de cocreació. Com s'ha esmentat ja són diversos els ajuntaments, sobretot de la regió metropolitana, que estan començant a treballar l'eina i ho estan fent també per mitjà de grups de treball. De moment, és sobretot a l'administració local on s'estan desenvolupant més aquestes possibilitats, i no és d'estranyar, donada la millor predisposició a participar per part de la ciutadania en qüestions que li són més properes i tangibles. Però les oportunitats són moltes i, les potencialitats de la creació d'aquesta comunitat tecnopolítica en gran part encara estan per veure. Des del PEMB ho anirem seguint de cara també als processos participatius que requerirà l'elaboració d'un nou pla estratègic metropolità.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.