Nova mobilitat
- Marc López-Forn - Gabinet Tècnic del PEMB
- 24-12-2014
- 140 Lectures
El 10è esmorzar estratègic, celebrat divendres 19 de desembre de 2014, ens va servir per conèixer de més a prop el projecte de la T-mobilitat. És talment un projecte pioner arreu del món. Diem projecte perquè en Ricard Font, en una excel·lent ponència -així ho expressaren tots els que després intervingueren en el debat-, prou es va preocupar de deixar clar que la T-mobilitat és molt més que un nou títol de transport. És més, de fet haurà de substituir tots els títols existents. Això té una idea de fons molt important: la personalització de la mobilitat. Cada usuari podrà adaptar el consum a la seva demanda real.
Una altra idea important fou la de posar-nos en alerta perquè no relacionem unívocament la T-mobilitat amb el transport públic. Seria una basta simplificació. El que ens venia a dir en Ricard Font és que hem d'acostumar-nos a pensar en mobilitat i no en transport públic. El sistema que s'està projectant des de la T-mobilitat va molt més enllà, i presenta un potencial enorme; la tecnologia tindrà la capacitat d'integrar qualsevol aspecte de la nostra mobilitat, ja sigui per terra, mar o aire.
En aquest sentit, es podria usar el dispositiu -que serà un xip que es podrà posar en qualsevol artefacte com són els dispositius mòbils, polseres, etc.- per agafar l'autobús, metro, taxi, bicing, vaixells, avions, carsharing, etc. Ara bé, la implementació serà gradual. Ningú ha de caure en l'error de pensar que els canvis de paradigma són immediats i fàcils. No pretenem inflar les expectatives; la potencialitat existeix però que s'actualitzi dependrà de molts factors.
El xip elimina les restriccions tècniques que actualment impedeixen l'adopció de mesures en polítiques tan dispars com les mediambientals o les socials. Així, per exemple, es podrien activar bonificacions per l'ús del transport públic en qüestió de minuts davant d'un episodi d'alta contaminació, o per algun episodi d'alta afectació a la xarxa viària. De la mateixa manera, es poden atorgar i monitoritzar, de manera més precisa i efectiva, bonificacions en el camp social, per exemple a aturats o a estudiants.
Un altre aspecte clau, importantíssim pel que representa quant a capacitat social, és que la tecnologia està dissenyada pròpiament pel que s'està pensant des d'aquí. No s'ha importat un sistema existent en una altra metròpoli per adaptar-lo als usos que se li'n vulgui donar aquí. La de la T-mobilitat és una investigació i innovació pròpia que, en ser creada per al projecte en concret, i ser creada aquí, fitarà amb les necessitats bàsiques del sistema. A més a més, com que és fet aquí, si el sistema s'exporta representarà ingressos per a les arques públiques.
No és descabellat pensar a exportar el sistema perquè tal com s'ha esmentat abans, és un projecte pioner arreu del món; cap gran metròpoli té quelcom similar. Hi ha sistemes basats en targetes contactless a ciutats com Hong Kong, Londres, Seül, etc. però el que es proposa des de la T-mobilitat és anar un pas més enllà. El més similar seria el cas de Shanghai, la public transport card relaciona el transport públic amb diferents serveis, com per exemple l'aparcament, l'aeroport, servei de reparació de vehicles, etc.
El potencial de la T-mobilitat és immens, igual que els dubtes que genera. En acabar la ponència, el debat podria haver durat hores. Les preguntes més recurrents van tractar sobre la privacitat de les dades i la seva gestió, i sobre la mobilitat dels menors i els transports escolars. Temes que, com tants d'altres com el de la tarifació social, queden encara a l'aire però que de ben segur es resoldran i els explicarem.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.