La governança metropolitana, el debat menor en els grans fòrums urbans

Entre el 19 i el 22 de juny es va celebrar a Montreal el gran esdeveniment anual de Metropolis, el seu XII Congrés Mundial. L'associació, que té la seva Secretaria General ubicada a Barcelona, reuneix actualment 138 ciutats o àrees metropolitanes d'arreu del planeta amb més d'un milió d'habitants, amb l'objectiu d'establir i mantenir una xarxa de coneixement i experiències compartides sobre la construcció metropolitana: governança, innovació urbana, sostenibilitat, assistència tècnica i financera, o internacionalització. 

Imatge del Congrés que va tenir lloc a Montréal

El lema d'aquest congrés va ser “Reptes globals: metròpolis en acció”, i els objectius inicials feien referència a la necessitat de suport polític global al reconeixement i desenvolupament de les metròpolis: necessitat de declaracions dels líders mundials, de benchmarking de bones pràctiques i d'enriquiment del debat global sobre la gestió metropolitana. En aquest sentit, la Declaració de Montreal final compleix aquests objectius i manifesta el seu suport a altres acords globals previs, com són l'Acord de París, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la Nova Agenda Urbana.

Com va expressar l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, les metròpolis i les ciutats tenen un rol cada cop més important en la resolució dels reptes globals, perquè és a les aglomeracions urbanes on es generen bona part dels problemes, però també on hi ha més riquesa de recursos i creativitat per a generar-ne les solucions. Però d'altra banda, aquest rol no es veu suficientment reconegut, ni en l'àmbit de les relacions internacionals, encara protagonitzades pels estats, ni en l'àmbit de l'autonomia fiscal, ja que els ingressos de les metròpolis provenen majoritàriament de transferències d'altres nivells de govern, bàsicament de l'estat. Així, la diplomàcia de les metròpolis i l'autonomia fiscal són dues de les reivindicacions, doncs, que van ser presents en les taules dels representants polítics.

Però més enllà dels necessaris debats i missatges institucionals, en les sessions de treball i discussió es va entrar en altres temàtiques també rellevants per a les metròpolis: la lluita des de les ciutats contra el canvi climàtic i per a un desenvolupament sostenible, la inclusió i la convivència socials, la innovació i l'open data en la gestió urbana, i també la governança metropolitana. Però resulta curiós observar com les diferent temàtiques (des del canvi climàtic a la cohesió social, passant per la innovació) es tracten sense tenir en compte la complexitat que representa el seu necessari tractament a escala metropolitana. En aquest sentit, potser cal parlar de la governança metropolitana del canvi climàtic, de l'urbanisme inclusiu i del dret a la ciutat, etc., de forma integrada i no creant un espai exclusiu per a la governança metropolitana.

I de forma anàloga, la governança no ha de quedar restringida al debat jurídic-administratiu, sinó que també ha d'incorporar les implicacions polítiques. Tal i com ens va explicar en Pierre Mansat el passat 17 de maig, parlant del Grand Paris, la institucionalització de la metròpoli és un pas important i necessari en la construcció metropolitana, però abans s'ha de saber per a què es crea institució, quines polítiques s'han de desenvolupar en el nivell metropolità i de quina forma.

En aquest cas, del XII Congrés Mundial de Metropolis, se li va donar un cert espai, suficient tenint en compte la varietat de temes que es volien tractar, però potser insuficient donat el caràcter tractor que pot tenir la governança en la construcció de les metròpolis i tot el seu ventall de polítiques. Va ser una sessió encapçalada per una ponència de la Mariona Tomàs, professora de ciència política de la Universitat de Barcelona, especialitzada en governança metropolitana, polítiques urbanes i govern local; una ponència en la que va mencionar els temes clau que acaben definint la governança metropolitana, i dels que es generen moltes incògnites:

  • Quines delimitacions territorials ha de tenir? Metròpoli, àrea, regió, aglomeració urbana? com definir un estàndard de cada concepte i quina utilitat ha de tenir?
  • Quin grau d'institucionalitzacióhi ha d'haver a la metròpoli? I quina evolució institucional pot ser la més adequada per a la realitat de cada lloc?
    • Govern metropolità: d'elecció directa o indirecta, a través dels governs municipals; i la corresponent administració, de grandària adaptada a la càrrega competencial.
    • Agències sectorials: de caràcter tècnic per a la prestació de serveis.
    • Sistemes de coordinació verticals entre altres nivells de govern per a la implementació de polítiques en un nivell geogràfic metropolità.
    • Només acords de cooperació voluntària entre municipis.
    • Competències metropolitanes: quin repartiment de competències hi ha d'haver? Quins criteris generals més enllà de la planificació, i quines particularitats a cada metròpoli? Ha de ser un repartiment més clar per àmbits competencials sencers, o més complex amb competències compartides segons “segments”?
    • Fiscalitat metropolitana: per assolir un govern metropolità fort i no depenent, cal una certa autonomia fiscal, amb recursos propis. Quina cessió de tributs i quin sistema fiscal es pot establir a nivell metropolità? I en casos de metròpolis amb poca institucionalització, és oportú i possible establir igualment mecanismes de coordinació i solidaritat fiscal?
    • Relacions verticals i horitzontals: és important establir bones relacions verticals amb altres nivells de govern, especialment si hi ha relacions de dependència pressupostària elevada. Però també és igualment important mantenir relacions amb la resta d'actors metropolitans del sector privat, del tercer sector, de l'acadèmia, etc., per establir cultures de col·laboració i co-disseny de polítiques públiques.

 

A més, tenint en compte que la constitució de les àrees metropolitanes depèn en gran mesura de la voluntat i decisió política de governs regionals i/o estatals, sembla que no hi ha un incentiu d'aquests governs per cedir aquelles competències que poden atorgar més poder de decisió. En aquest sentit, en comptes d'esperar a rebre-la des d'aquestes instàncies superiors de govern, la legitimitat i força dels governs metropolitans es pot aconseguir de la ciutadania si des de bon principi s'estableixen mecanismes de bon govern democràtic que garanteixin la transparència en les decisions i la gestió, la rendició de comptes i la participació ciutadana.

 

En qualsevol cas, el que és clar és que sense bons sistemes de governança, que contemplin tots els elements necessaris per a la construcció metropolitana, no serà possible que des de les grans urbs es puguin arribar a portar a terme amb èxit les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, o d'innovació en la gestió pública, o d'urbanisme inclusiu i foment de la cohesió social. Per tant, potser és funció de les xarxes de ciutats i metròpolis fer més èmfasi a l'hora de tractar la governança, i ajudar a superar així la falta d'incentius de governs estatals, regionals o municipals per a l'enfortiment dels governs metropolitans. D'aquesta forma potser es podran començar a complir les grans expectatives que es dipositen al rol de futur de les metròpolis.

 

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +