La boja boja cursa de ciutats per atraure Amazon

'Si representa a una organització de desenvolupament econòmic regional o d'una ciutat a Nord-Amèrica i vol fer arribar la seva proposta per allotjar la segona seu central d'Amazon (HQ2), enviï abans que res un correu al nostre equip a amazonhq2@amazon.com. Pot veure el document de sol·licitud de propostes aquí. Esperem tenir notícies seves”. 

Amazon

Amb aquest anunci, fet el 7 de setembre, el gegant del comerç electrònic Amazon ha trasbalsat els ajuntaments, les cambres de comerç i els agents econòmics en general de desenes de ciutats dels Estats Units i Canadà, empenyent-les a una cursa contra-rellotge (el termini de presentació de sol·licituds acaba el proper 19 d'octubre) per activar i comunicar les seves armes de seducció i atraure el que s'ha presentat com una inversió descomunal pels propers 10/15 anys: 5.000 milions de dòlars d'inversió en 500.000 metres quadrats de terreny on construir fins a 8 milions de metres quadrats de sostre, generant més de 50.000 llocs de treball amb sous mitjans per sobre dels 100.000 dòlars.

Les característiques que busca Amazon en la ciutat a seleccionar, en el que ja s'anomena el “HQ2 Derby” són:

  • Una àrea metropolitana amb un milió o més de residents
  • Un entorn estable i business-friendly
  • Una localització urbana o suburbana amb el potencial per atraure i retenir fort talent tècnic
  • Comunitats que pensin en gran a l‘hora de considerar opcions de localització i de sòl

El lloc on s'edifiqui el complex, a més, també ha de comptar amb servei suficient de transport públic i ha de trobar-se a un màxim de:

  • 30 milles d'un centre urbà
  • 45 minuts d'un aeroport internacional
  • 2 milles d'una autopista o nus viari

Existeixen pocs precedents de “subhastes obertes” d'inversions com aquesta; la més recent i sonada, però molt més modesta, va ser l'any 2001 el procés de trasllat de la seu central de Boeing, que finalment va anar a parar a Chicago.

Moltes de les aproximadament 50 ciutats nord-americanes que compleixen els criteris objectius de la convocatòria ja han manifestat la seva voluntat de competir. Algunes, com Baltimore, ho van fer el mateix dia de l'anunci d'Amazon. La declaració de l'alcaldessa Catherine E. Pugh, manifestant la seva voluntat de “perseguir enèrgicament aquesta oportunitat” va donar el tret de sortida a una cursa que es preveu dura i intensa. En una setmana, més de 100 ciutats (per tant, moltes que ni tan sols compleixen els criteris objectius) havien fet el mateix. Ningú escatimarà esforços: Chicago, a partir de l'experiència amb Boeing, ha organitzat contra-rellotge un equip de 600 persones per preparar la seva proposta. Tampoc imaginació, com reflexa la pàgina web The Ringer, que va fent el recull dels oferiments i posicionaments públics més estranys i desesperats.

És evident que, malgrat els enormes beneficis promesos, la ciutat que resulti guanyadora s'enfrontarà a un repte descomunal. Una de les qüestions més controvertides serà la capacitat de garantir habitatge suficient, no només per l'esforç que suposarà desenvolupar un nou parc d'habitatge adequat per les xifres que es maneguen (a menys que es tracti d'una ciutat que perdi població), sinó per la forta pressió a l'alça que es produirà sobre els preus i els lloguers del conjunt de la ciutat, incloent l'espai per oficines. Una pressió que ja ha experimentat Seattle, on hi ha l'única seu central actual de l'empresa.

Així mateix, Seattle, de la que es diu que ha viscut un “Amageddon” des de que l'empresa va iniciar la seva imparable expansió (el pes d'Amazon a Seattle és descomunal, com es pot veure en aquest gràfic), és una ciutat que registra unes fortes desigualtats salarials, fins el punt que el govern municipal ha hagut d'aprovar un nou impost sobre els salaris més elevats. La capacitat i eficiència del transport públic és un dels altres elements a tenir en compte en aquesta cursa.

Parlant dels possibles incentius que les ciutats puguin oferir, organitzacions com l'Institute for Local Self-Reliance o Good Jobs First tenen posat un dels seus focus en tot el que ja ha aconseguit Amazon i el seu impacte sobre les economies locals, destacant els més de 750 milions de dòlars rebuts en subsidis per afavorir la ubicació dels seus magatzems. Aquests i altres think tanks han denunciat que la referència explícita no només a ajuts econòmics, sinó també a canvis legislatius entre els requisits per presentar candidatures fa pensar en una competició ferotge entre ciutats que acabi fent, com ja s'ha comprovat en la cursa per les nominacions olímpiques, per exemple, que els costos reals superin els beneficis promesos. I insisteixen en que, per aconseguir un desenvolupament econòmic local més resilient i inclusió, el paper de les institucions àncora pot ser tan o més important que el de les grans inversions vingudes de fora.

En qualsevol cas, Amazon ha assenyalat, millor que qualsevol manual d'economia urbana, quins són els factors clau per al desenvolupament de la indústria tecnològica:

-          Capacitat de produir talent tècnic competent.

-          Accés als mercats locals i globals mitjançant infraestructures modernes.

-          Un entorn urbà connectat i sostenible.

-          Cultura i diversitat.

Ara bé, hi ha dubtes que cap ciutat pugui reunir l'experiència, els diners, ni saber millor què és el que Amazon vol que la mateixa empresa. Per això existeix també la sospita que l'elecció ja ha estat presa d'antuvi i que tot aquest procés no serveix més que per esprémer beneficis addicionals de la ciutat seleccionada. Cal tenir en compte que hi haurà moltes ciutats perdedores, que en uns moments d'estretors econòmiques hauran dedicat molts recursos humans i materials a la competició i que s'emportaran una decepció que podria acabar derivant en inestabilitat política i social. Tot això sense que cap d'elles, ni guanyadora ni perdedores, estiguin atacant els veritables problemes estructurals de les seves comunitats i possiblement creant-ne de nous (gentrificació, desinversió en les zones més necessitades, escletxa salarial, etc.).

No obstant això, la naturalesa de la inversió proposada (una segona seu central no és un cas freqüent) fa que no es pugui preveure quina és la intencionalitat d'Amazon. Es comenta que el que interessa és una ciutat que li pugui oferir un projecte de creixement compartit, teixir una aliança per disposar d'una ciutat a mida (Seattle ja estava, en gran part “feta”). O bé fer una operació d'imatge a gran escala contribuint a la recuperació d'alguna ciutat en declivi o que hagi patit alguna catàstrofe, com podria ser el cas de New Orleans o Houston.

Sigui com sigui, el debat es troba actualment en com fer que les exigències d'Amazon es vegin correspostes amb algun tipus de benefici que l'empresa no hagués aportat en cas de triar directament per sí mateixa, com ara contribuir a fer créixer el parc d'habitatge assequible, impulsar uns salaris mínims més elevats en les feines menys qualificades, donar suport al desenvolupament comunitari per la innovació i la emprenedoria o contribuir significativament a la millora de l'espai públic.

El procés de selecció és seguit amb el mateix interès per les ciutats participants que per les grans empreses de Silicon Valley, que intueixen que la decisió final pot desvetllar els motius reals del moviment realitzat per Amazon (no s'ha expressat fins ara una raó específica) i marcar una tendència que tard o d'hora hagin de seguir, provocant un canvi en la geografia econòmica nord-americana i qui sap si també a escala global.

Per això, la pregunta clau per a nosaltres seria: pot marcar aquest moviment una tendència també a escala internacional? Podria passar el mateix amb la instal·lació d'una possible futura seu europea d'una empresa de les dimensions d'Amazon? El rebuig a una inversió com la que proposava Eurovegas va ser molt ampli, però ho seria en el cas d'una proposició no tan èticament qüestionable, però que també amaga potencials impactes negatius (a banda dels ja citats, pensem també en l'impacte sobre el petit comerç urbà)? Creiem, com no pot ser d'altra forma des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que cal tenir eines d'anàlisi i respostes preparades en aquest tipus de circumstàncies, i la millor d'elles és disposar d'un projecte àmpliament compartit de futur que proposi quin model territorial, econòmic i social volem per a la Barcelona de mitjans del segle XXI.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +