Eines de gestió del trànsit als entorns urbans (II) : gestió del sistema viari d'alta capacitat dels entorns urbans

Seguint el fil del darrer article que vaig publicar al bloc del PEMB, en aquest article tractarem una altra de les eines que tenen les administracions i/o els gestors d'infraestructures per tal de modular la demanda de trànsit. Aquesta segona eina és molt intuïtiva i passa pel control directe de la demanda, ja sigui amb restriccions de circulació de vehicles o de la seua velocitat segons uns criteris o augmentant el cost directe de la circulació d'un vehicle.

Toll

Tal i com comentàvem a l'article sobre la regulació de l'aparcament en superfície, aquesta tenia com a resultat dues vessants: primer, la recuperació d'espais públics per a altres usos i segon i més col·lateral, el desincentivar l'ús del cotxe al restringir i taxar els aparcaments. Es tractava d'una mesura aplicable en entorns urbans i en el seu viari i, per tant, una mesura de jerarquia local més fàcil d'implementar. Les mesures de les que parlarem a continuació són tot el contrari en quant a missió i jerarquia. Els mecanismes de gestió del sistema viari d'entrada a entorns urbans tenen com a principal objectiu la disminució del trànsit de vehicles o la reducció de contaminació a les zones del territori més densament poblades, i com a objectiu col·lateral l'alliberament d'espai viari urbà. A més, aquestes mesures són d'aplicació a vies d'alta capacitat de trànsit, per la qual cosa són mesures en les que participen administracions de caràcter supralocal, metropolitanes, regionals i/o estatals, cosa que complica la seua posada en marxa i la gestió i governança posterior d'aquestes eines o estratègies.

A continuació comentarem en què consisteixen exactament les tres mesures, quins són els criteris d'aplicació i com han influït tant en la millora de la congestió com de la contaminació a les grans ciutats. A més a més, s'exposaran les tecnologies o eines de control emprades per a aquestes mesures.

 

(II.I) RESTRICCIÓ VEHICULAR

Aquesta mesura s'utilitza per establir prohibicions a la circulació segons la classe dels vehicles. La restricció vehicular s'usa, normalment, en situació d'urgència o en episodis greus de contaminació i/o congestió viària. També hi ha projectes de restricció vehicular que s'apliquen de manera continuada en el temps i responen a l'objectiu de fer un ús més eficient i equitatiu de l'espai viari de transport urbà.

Segons l'objectiu principal d'aquesta restricció vehicular, els criteris de classificació dels vehicles i les restriccions són diferents. Si l'objectiu és la reducció de la contaminació, la temporalitat de la mesura es determinarà segons els índex de pol·lució urbans i els criteris de restricció es faran segons les emissions de cada vehicle. En canvi si les restriccions tenen com a objectiu la reducció del nombre de vehicles privats els criteris són més homogenis i es fan segons les formes d'identificació física.

La primera restricció vehicular coneguda es remunta a la Roma de Juli Cèsar, una ciutat on, l'any 45 a.C., ja hi havia carrers i avingudes completament col·lapsades pel trànsit de vehicles, tant per al transport de mercaderies com de persones. Aquell mateix any es publica el Lex Iulia Municipalis, un compendi de recomanacions i edictes relacionats amb les ciutats. Concretament i referent al trànsit de vehicles a la ciutat de Roma deia: “A aquells carrers en la ciutat de Roma on es produisquen o vagen a produir trajectes dins la construcció tancada, estarà prohibit passades les Calendes [principi de mes] de gener conduir i deixar un vehicle de càrrega des de la eixida del Sol fins a la dècima hora [4 p.m.]”.  En forma de taula aquesta mesura es pot resumir de la següent manera:

A continuació, i també en forma de taula, es mostren exemples de mesures de restricció més modernes i replicables als models de ciutat actual.

A partir del 2016, podem trobar moltes altres iniciatives de restricció de vehicles a les ciutats. A l'article ‘12 major cities that are starting to go car-free' hi ha 12 bons exemples. El més proper però, és la implantació del projecte de Zona de Baixes Emissions (ZBE) a l'Àrea Metropolitana de Barcelona a partir d'aquest 2018.

 

(II.II) PEATGES DE CONGESTIÓ

Els peatges de congestió són una altra de les eines a l'abast dels gestors públics i tenen per objectiu la reducció de la densitat del trànsit mitjançant el pagament directe d'un import per part dels vehicles de tracció motora. 

Els peatges de congestió regulen la demanda de trànsit de les vies d'accés a les ciutats segons la llei d'oferta i demanda. És a dir, a cost 0 podem parlar d'una demanda infinita o molt gran, mentre que a preu més alt el nombre de vehicles (demanda) disminueix. Aquest efecte es pot explicar mitjançant les gràfiques d'oferta i demanda tal  i com es comprova a la imatge adjacent, on P1 seria el preu del peatge de congestió i Q1 el nombre de vehicles (persones) disposades a pagar el preu del peatge de congestió existent. Aquesta disminució de circulació de vehicles produeix una disminució de la contaminació atmosfèrica i una disminució de la congestió a les àrees on s'aplica.

Altres conceptes que introdueixen els peatges de congestió són; el pagament per ús de la infraestructura, que fa més conscient a l'usuari de que aquella construcció té un cost monetari associat, i el pagament de les externalitats, que fa palès als conductors la necessitat de revertir les externalitats negatives generades per l'ús dels vehicles contaminants. És el concepte conegut com, qui contamina paga.

Una de les majors crítiques existents a aquesta eina de gestió és la manca d'equitat dels preus, ja que afecta a tot el parc mòbil d'una zona sense tenir en compte la renda dels seus habitants. Per altra banda, tampoc existeixen dades o estudis sobre el tipus de vehicles i la renda dels seus propietaris i propietàries per la qual cosa és impossible calibrar l'impacte d'aquest tipus de peatges sobre les rendes més baixes.

També aquesta eina s'aplica de manera i amb tecnologies diferents a diferents ciutats. A continuació, s'ofereix un recull d'aquells casos d'aplicació que es consideren més interessants i replicables al nostre entorn metropolità.

(II.III) VELOCITAT VARIABLE

Una darrera de les eines de gestió del trànsit en vies d'alta capacitat, i ja aplicada a la regió metropolitana de Barcelona, és la velocitat variable. Aquesta eina permet la regulació de la velocitat, a la baixa, i té com a principal objectiu minimitzar les congestions viàries. Amb la gestió d'aquestes congestions i evitant els taps de trànsit o les situacions perllongades de vehicles en arrencada-parada-arrencada, es produeixen dos efectes secundaris; la disminució de les emissions contaminants dels vehicles i l'assoliment de la màxima capacitat de la via.

Pel que fa a la contaminació, si s'eliminen la majoria de períodes d'alta congestió, els vehicles triguen menys temps en fer el mateix recorregut i, per tant, el temps d'emissió de contaminants és menor, al que cal sumar, la reducció del nombre d'arrencades, que també suposa una rebaixa d'emissions.

Finalment, i pel que fa a la capacitat de la via, si apliquem la funció de flux del trànsit, i considerem dos de les variables fonamentals del trànsit; velocitat i capacitat, la velocitat òptima per a la màxima capacitat dels carrils estaria entre els 80-50 km/h variant segons tipus i estat de la via, com es pot comprovar al gràfic adjunt. En aquest cas, l'avantatge d'aquesta mesura seria el de fer funcionar la infraestructura a capacitat màxima generant les mínimes emissions per al conjunt del trànsit.

Un cop repassats els sistemes de gestió de la demanda del trànsit a les vies d'alta capacitat dels entorns urbans més emprats a les grans concentracions urbanes, en el proper article ens aproparem a eines més micro, les anomenades eines de repartiment de l'espai públic. Eines vinculades al disseny urbanístic i al disseny i forma dels carrers.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +